Públic

Analitzant la meva experiència i la dels meus companys del curs. Puc dir que la meva experiència amb el Pasaparaula de paraules polisèmiques amb els infants de 6è de Primària ha estat molt enriquidora i que aquest recurs digital va ser una eina eficaç per fomentar l’aprenentatge i l’interès dels alumnes per les paraules polisèmiques, i va permetre una participació activa de tota la classe, assegurant així el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).

La seguretat i la protecció de dades van ser prioritats, amb supervisió docent constant i restriccions en la distribució del material. També cal destacar la importància de l’ús responsable de les tecnologies digitals i com aquesta pràctica pot contribuir a la sostenibilitat mitjançant la reducció de la necessitat de materials impresos.
En relació amb les conseqüències educatives i ètiques, reconec la importància de balancejar l’ús de les TAC amb els objectius pedagògics. Tot i que les TAC poden ser motivadores i efectives, he après que no sempre són adequades per a totes les etapes educatives i objectius d’aprenentatge. Aquesta reflexió m’ha portat a considerar la importància de diferenciar l’ús de les TAC segons l’edat i les necessitats dels alumnes.

La implementació d’un protocol d’ús de tecnologies digitals a l’escola és essencial per garantir una convivència segura i un impacte positiu en el benestar físic i psicològic dels alumnes. Aquest protocol ha de ser comunicat als alumnes i a les seves famílies i ha de posar èmfasi en l’ús responsable i segur de les TAC.
Finalment, he de subratllar la importància de seleccionar les eines digitals adequades per a les pràctiques pedagògiques i d’assegurar que aquestes contribueixin al desenvolupament integral dels alumnes. L’ús de recursos com Genially, Canva i Google Classroom pot ser efectiu, però ha de ser contextualitzat de manera que compleixi amb els objectius educatius i les necessitats específiques de cada grup d’alumnes.